Els tubs de recollida de sang són eines essencials en laboratoris clínics, facilitant la recollida, preservació i processament de mostres de sang per a proves de diagnòstic. La selecció i l’ús adequats d’aquests tubs són crucials per obtenir resultats de proves precisos i fiables, que tenen un paper vital en el diagnòstic i la gestió del pacient.
II. Tipus comuns de tubs de recollida de sang
A. Tubs de separador sèric (SST)
Els tubs de separador sèric, comunament coneguts com SSTS, estan dissenyats per facilitar la separació del sèrum de la sang sencera després de la centrifugació. Aquests tubs contenen un separador de gel, normalment de substàncies inertes com la silicona o la sílice, posicionades entre l’activador de coàguls i el sèrum. Durant la centrifugació, el gel forma una barrera entre el sèrum i el coàgul, permetent la separació neta. Els SST s’utilitzen àmpliament per a proves de química clínica, incloses proves de funció hepàtica, perfils de lípids, assaigs hormonals i marcadors de malalties infeccioses.
B. Tubs d’àcid etilenediaminetetraacètic (EDTA)
Els tubs EDTA contenen l’àcid anticoagulant etilenediaminetetraacètic, que uneix els ions de calci a la sang i impedeix la coagulació inhibint l’acció dels factors de coagulació. Aquests tubs s’utilitzen principalment per a proves hematològiques, com ara el recompte complet de sang (CBCs), l’anàlisi d’hemoglobina i l’examen de morfologia de cèl·lules sanguínies. L’EDTA conserva els components cel·lulars de la sang, fent -lo adequat per a proves que requereixen cèl·lules sanguínies intactes, com els diferencials de glòbuls blancs i els índexs de glòbuls vermells.
C. tubs de citrat de sodi
Els tubs de citrat de sodi contenen citrat de sodi, un anticoagulant que uneix els ions de calci i impedeix la coagulació en sang inhibint la cascada de coagulació. Aquests tubs s’utilitzen habitualment per a proves de coagulació, inclosos el temps de protrombina (PT), el temps parcial de la tromboplastina parcial (APTT) i els assajos del factor de coagulació. El citrat de sodi manté la sang en estat líquid, permetent la mesura precisa dels temps de coagulació i l’avaluació de la funció de coagulació.
D. tubs d’heparina
Els tubs d’heparina contenen l’heparina anticoagulant, que actua millorant l’activitat de l’antitrombina III, un inhibidor natural de la trombina i altres factors de coagulació. Aquests tubs s’utilitzen per a proves de química especialitzada, com ara nivells d’amoníac plasmàtic, certs assajos de toxicologia i control terapèutic de fàrmacs. L’heparina inhibeix la cascada de coagulació neutralitzant la trombina i evitant la formació de fibrina, cosa que la fa ideal per a proves que requereixen mostres de plasma lliures de factors de coagulació.
E. Tubs de oxalat de fluor
Els tubs d’oxalat de fluor contenen fluorur de sodi i oxalat de potassi, que funcionen com a agents antiglicolítics per inhibir la glicòlisi en mostres de sang. Aquests tubs s’utilitzen principalment per a les proves de glucosa, ja que la glicòlisi pot provocar una disminució dels nivells de glucosa amb el pas del temps. El fluorur de sodi impedeix el desglossament enzimàtic de la glucosa, mentre que l’oxalat de potassi serveix de conservant. Els tubs d’oxalat de fluor són essencials per a proves de tolerància a la glucosa, cribratge de diabetis i control del control glucèmic en pacients diabètics.
F. tubs inhibidors glicolítics
Els tubs inhibidors glicolítics contenen additius que inhibeixen la glicòlisi, la via metabòlica responsable de la ruptura de la glucosa. Aquests tubs s’utilitzen per evitar la degradació enzimàtica de la glucosa en mostres de sang, garantint mesures precises i fiables de glucosa al llarg del temps. Els tubs inhibidors glicolítics són essencials per a proves que requereixen nivells estables de glucosa, com ara proves de tolerància a la glucosa, avaluacions de resistència a la insulina i protocols de gestió diabètic. Els additius habituals inclouen el fluorur de sodi, l’oxalat de potassi i el iodoacetat de sodi, que inhibeixen els enzims glicolítics i conserven les concentracions de glucosa en mostres de sang.
Iii. Diferències en la composició i els additius del tub
Cada tipus de tub de recollida de sang conté additius específics dissenyats per preservar components sanguinis i inhibir les reaccions bioquímiques no desitjades. Comprendre aquestes diferències és essencial per seleccionar el tub més adequat per a cada aplicació clínica.
Iv. Aplicacions i usos clínics
A. Tubs de separador sèric (SST)
Els tubs SST contenen un separador de gel que separa el sèrum de la sang sencera després de la centrifugació. S’utilitzen habitualment per a proves de química, incloses proves de funció hepàtica, perfils de lípids i mesures d’electròlits.
B. Tubs d’àcid etilenediaminetetraacètic (EDTA)
Els tubs EDTA contenen EDTA, un agent quelant que uneix ions de calci i impedeix la coagulació de la sang inhibint els factors de coagulació. S’utilitzen per a proves d’hematologia, com ara el recompte complet de sang (CBC) i l’examen de morfologia de cèl·lules sanguínies.
C. tubs de citrat de sodi
Els tubs de citrat de sodi contenen citrat de sodi, que actua com a anticoagulant en unir ions de calci i prevenir la formació de coàguls de sang. S’utilitzen per a proves de coagulació, inclosos el temps de protrombina (PT) i el temps parcial de tromboplastina parcial (APTT) activada.
D. tubs d’heparina
Els tubs d’heparina contenen l’heparina, un potent anticoagulant que inhibeix la trombina i el factor XA a la cascada de coagulació. S’utilitzen per a proves de química especial, com ara l’amoníac plasmàtic i alguns assajos de toxicologia.
E. Tubs de oxalat de fluor
Els tubs d’oxalat de fluor contenen fluorur de sodi i oxalat de potassi, que inhibeixen la glicòlisi i preserven els nivells de glucosa en mostres de sang. S’utilitzen per a proves de glucosa, especialment en la gestió de la diabetis.
F. tubs inhibidors glicolítics
Els tubs inhibidors glicolítics contenen additius que inhibeixen la glicòlisi, evitant la ruptura de la glucosa en mostres de sang. S’utilitzen per a proves que requereixen una mesura precisa dels nivells de glucosa al llarg del temps, com ara les proves de tolerància a la glucosa.
V. Consideracions per a la recollida i la manipulació de sang
Les tècniques adequades per a la recollida de sang, la manipulació i l’emmagatzematge són fonamentals per assegurar la integritat de les mostres de sang i la precisió dels resultats de les proves. Les variables pre-analítiques, com la contaminació de mostres i l’hemòlisi, poden afectar significativament els resultats de la prova i s’han de minimitzar mitjançant l’adherència als protocols establerts.
Vi. Tendències i desenvolupaments futurs
Els avenços en la tecnologia de tubs de recollida de sang continuen millorant l'eficiència i la fiabilitat de les proves de diagnòstic. Les tecnologies emergents, com ara dispositius microfluídics i plataformes de proves de punt de cura, ofereixen noves oportunitats per a l’anàlisi de mostres de sang ràpida i descentralitzada, millorant l’atenció al pacient i el flux de treball clínic.
En conclusió, els tubs de recollida de sang tenen un paper crucial en l’assistència sanitària moderna, permetent l’anàlisi precisa i fiable de les mostres de sang amb finalitats de diagnòstic. Comprendre els diferents tipus de tubs, les seves composicions i les aplicacions clíniques és essencial per als professionals sanitaris implicats en la recollida de exemplars, proves de laboratori i atenció al pacient. Seguint les bones pràctiques per a la recollida i la manipulació de sang i mantenir-se informats sobre els avenços en la tecnologia de tubs, els proveïdors sanitaris poden assegurar el lliurament de serveis de diagnòstic d’alta qualitat i els resultats òptims del pacient.
